Seguint amb el primer article sobre les èines del programador Python, aquí parlo de cobrir el codi amb un estil definit mitjançant un autoformatter i un linter, assegurar la funcionalitat amb tests, i que aquestes comprobacions es passin automàticament en cada push a un Pull Request de GitHub. De fet, aquest és el setup que tenim al meu equip i ens garanteix uns mínims de coherència i qualitat al nostre codi.
L'altre dia li donava una volta al mòdul de Python que mantinc, amb les llibreries bàsiques que uso en els meus projectes personals. Tenia ganes d'aplicar les comprovacions que en el meu equip apliquem al nostre codi, com a pràctica i com a repàs personal, i ja de pas documentar-ho en una sèrie d'articles.
En aquest primer parlo de l'estructura bàsica d'un mòdul en Python i de les èines que hi utilitzo, Poetry i el Makefile, com a preparació de la segona part en la que parlaré d'autoformat, linter, tests i un xic d'automatització.
Cada cop que penso sota quina llicència publico un programa, se'm fa una muntanya i no em sé decidir. Port ja uns dies pensant que estaria bé fer un petit resum per trobar-ne les diferències i ajudar a triar entre el ventall que tenim, com a exercici per a mi mateix i ja de pas compartir-ho.
MIT, GNU, Apache... quina és la llicència que em convé?
Seria cap al final del 2002 quan vaig obrir ladragonera.com. Internet Archive només té traces des de Febrer del 2003, què hi farem. Ja des del principi estava orientada a ser una extensió online de les burrades que fèiem amb la colla de Talamanca. L'Esteve, el Sergi i jo saltàvem de fricada en fricada, i la meva sempre era mantenir una comunitat online. Allò va durar el que va durar, i no recordo molt bé com o per què va acabar, però parlem de fot 20 anys, i en ASP pur contra una DB en un arxiu MS Access.
Ha plogut una mica des que un servidor (jo mateix, no la màquina) mantenia un blog. Recordo que era un moment gratificant, de deixar-me anar. També recordo la falera interna de classificar-ho tot i acabar mantenint una dotzena de blogs per matèria, que va acabar agobiant-me i fent-me tancar la parad...