Aquest va ser un dels primers acords amb la parella quan vam descobrir que estava embarassada. Voliem saltar a la carretera el màxim de temps possible, i això (més o menys) és el que farem a partir de demà o demà passat.
Em ve de gust escriure quatre línies sobre el tema, com a fita assolida, i com a visió del que ve en els propers 3 mesos.
Els inicis
La llavor de la Núria es va plantar durant el viatge de l'any passat. Va ser ben màgic fer comptes enrera i descobrir que la petita ve de dies de carretera.
Però estàvem encara a Agost, amb un embaraç per davant que ha de sortir bé, ja ho veurem.
Comencem però per canvis en la dieta, deixar de fumar, i quan va fer tres mesos, començar a posar ull a tot de punts que calen treballar-se quan un nadó ve de camí.
El trasllat
I tanmateix, els problemes amb la casa on viviem es van fer inassumibles, i més amb una petita, i vam optar per traslladar-nos. No va ser una decisió fàcil, era una casa molt pràctica per qui li agradi fer coses a mà.
Si la idea era viure a la furgo un bon grapat de setmanes, ens cal treballar-hi una mica: un llit nou, una nevera nova, la bateria de liti i la instal.lació elèctrica repensada. Hem de posar llums dins dels mobles, una taula per posar els fogons i cuinar, i un toldo o alguna cosa per protegir la nena del Sol. I el que em deixo... Una bona feinada a planificar: si marxem d'aquesta casa, on carai se suposa que haig de fabricar el llit?
Recordo estressar-me per acabar alguns punts a la llista abans de traslladar-nos, i l'angoixa per l'acumulació de problemes del moment, com vaig escriure aquí: La calma entre tempestes, post-Nadal 2022 | Xavier.Arnaus.net.
Però el llit es va acabar, les caixes es van empaquetar, i van venir mons pares a ajudar amb el trasllat. I, com sempre, sort de tenir una furgoneta per aquests menesters.
Elternzeit i Elterngeld
Comença el 2023 i ja hi han punts de burocràcia al calendari. Cal demanar l'Elternzeit, la baixa maternal/paternal per cuidar del nouvingut, i l'Elterngeld, la paga del govern que substitueix el salari de l'empresa.
Els comptes no van ser fàcils: has de ser enginyer o matemàtic per calcular-los i demanar-los. Al final, 6 mesos pagats els tres junts i una mica més complicat el que ve després. Centrem-nos en el primer mig any.
Neixament i els primers 3 mesos
Festa grossa a casa, la Núria està aquí i tot ha sortit bé. Mare i filla es recuperen mentre tots tres passem temps junts coneixent-nos. El món fa una pausa.
Durant el primer mes ens envalentonem i fem un primer càmping fàcil els tres per veure com va, a la vora del Rhur. Primeres impressions de que si que es pot fer, i primeres complicacions per falta d'infrastructura i privacitat... i coneixement!
Durant el segon mes vam fer una segona intentona de camí a passar uns dies al nord amb la Oma (la iaia alemana). Perceptiblement millor i amb punts a millorar.
Al principi del tercer mes, ja amb el viatge al davant, vam fer un altre càmping proper per probar les opcions. Grans decisions es prenen en aquest event, i últimes pinzellades a la infrastructura.
El pla
Com dic més amunt, el pla general estava clar des d'un bon principi: rodar tant de temps com es pugui i com abans millor. La idea era un any a la carretera, que vam anar escapçant entre bofetades de realitat, normatives gubernamentals, i pressupostos econòmics.
De la idea de deixar la casa, posar-ho tot en un traster llogat i fer carretera un any, i al tornar busquem pis i ja veurem, a ens traslladem primer, ens assentem en un pis, deixem que la nena creixi, i marxem de ruta tres mesos.
I bé que vam fer: La nena necessita l'estabilitat d'estar en una casa per apuntalar confiança, i nosaltres també. No em veig passant aquests tres mesos de nadó a la carretera. Ara la Núria ja se la veu gran, estable, interaccionant, descobrint el món, interessada. Ara és el moment.
Així que el pla és carretera un mes, baixant d'Alemanya a Talamanca amb la calma. Tirades de 300 kms màxim, pauses, i cap al migdia començar a buscar lloc per passar-hi un parell de nits. Plantar, dormir, i al dia següent veure què ens ofereix la zona. Passejar, menjar descansar, jugar amb la nena, dormir, i al dia següent decidir si marxar o estar-nos un dia més. I així fins arribar a casa dels iaios. Allà fer família, presentar la Núria a la colla, xerrar, Festa Major, capvespres de jardí, matins a la piscina i això, vida de Talamanca. Potser fer uns dies per Catalunya, ja es veurà. I cap a finals d'Agost o principis de Setembre, tornar cap a Alemania durant un mes, amb el mateix ritme que al baixar. Tres mesos fora.
I entre mig, quan sigui, volem tornar a passar per Agde, per la Camarga, per Cadaqués, voldria ensenyar-li a la meva parella el contrast de Tossa amb la costa sud de platges llargues i sorra fina. Ja veurem.
La infrastructura: la furgo
Marededéusinyor. Necessito un article sencer per explicar la furgo. Intentaré ser breu.
És una Volkswagen T5 Transporter del 2013 amb (avui) 199.700 kms. La tenim des de Setemebre del 2020 i venia camperitzada cutre de l'anterior propietari. Des de llavors:
-
Canvi de bateria i d'instal.lació elèctrica, 2 cops (primer bateria de plom, després de liti, iterant la instal.lació com explico aquí: Van electric setup v2.0 | Xavier.Arnaus.net).
-
Carregador des de l'alternador.
-
Carregador des de conexió elèctrica normal.
-
Carregador per placa solar.
-
Instal.lació de nevera, 2 cops (primer una amb thermoventilador, després una amb compressor).
-
Nous mobles: darrera del conductor (nevera), sobre la roda del darrera-dreta (principal), pica (porta lateral) i llit plegable.
-
La pica té una bomba d'aigua elèctrica i dues tines, una per l'aigua neta i una per aigua grisa. La neta es pot omplir sense desmuntar. Tot el moble es pot treure fora per usar-lo còmodament en un càmping. També incorpora una taula plegable pels fogons.
-
El llit és una estructura simple amb espaldera (reciclat d'un anterior llit de l'IKEA) sobre un gran calaix per portar trastos d'acampada, com les falques de les rodes, el rotllo de cable d'electricitat, taula, aïllaments de finestres, barbacoa, ...
-
Càmara / retrovisor
-
Llums led interiors graduables.
-
Diversos USBs distribuïts per carregar aparells.
-
Caixa d'enmagatzematge sobre el sostre
-
Toldo retràctil.
I de moment deixem-ho aquí. Igual faig un altre post per centrar-me en la furgo, perque té tela. Però després de 2 anys i mig, diria que tenim una furgo ben preparada per un viatge com aquest. És petita, ens manca espai si plou, però es pot fer prou bé.
I ara què?
Doncs ara a acabar d'empaquetar, mirar de muntar quelcom per que les plantes a casa no es morin, i a rodar!
La idea és no pensar massa en el següent pas. És inevitable, ja que anem amb una criatura i no podem deixar-ho tot a la sort. Sabem que són setmanes d'estiu, d'agromeracions, de càmpings plens, de gent estressada a la carretera, però tampoc tenim pressa, i sabem (per l'any passat) que si no et preocupa no estar a primera línia de mar a una capital, sempre trobes lloc per dormir, i acaba essent una bona experiència.
Publicaràs, Xavi?
El blog és quelcom que (afortunadament) requereix seure, reflexionar, escriure. No crec que tingui ni temps ni les èines (no porto cap portàtil, imagina!) per escriure.
Però aquest últim mes he estat treballant en la meva instància de Pixelfed a LaDragonera.com i la meva conta a la instància de Mastodon de talamanca.social, on segur que seguiré publicant en general i sobre el viatge. Si no m'oblido, miraré d'afegir sempre el tag #ElternZeitTour2023.
I si peten les Raspsberries que corren les instàncies, llavors em podreu llegir a la meva conta de Mastodont.cat, com a pla B.
Quina fantasmada, no?
Meh, not really. Porto viatjant en moto des de sempre. Peninsula Ibèrica, Balcans, Càrpats, Alps... I amb la furgo tampoc és el primer que fem. La meva parella i jo ja venim amortitzats en el tema. La novetat és la Núria, i pensem que ens en sortirem bé sempre que fem les coses calmades i observant les seves reaccions.
Hem fet càmpings de prova amb més o menys èxit, però en tots hem acabat mirant-nos i dient-nos que serà cansat, però és possible i que ens ho passarem bé.
Adéu!
I ja està. Han estat setmanes de preparació complicada mentre li fas fer el rotet a la nena. Tota una fita per nosaltres, que avui fa un any estàvem acampats a les portes de Toledo amb la furgo i la petita no estava ni tansols al ventre. Molts canvis, molts plans recalibrats, i ja tornem a estar a les portes d'un viatge, amb la il.lusió ben alta i mirant de no crear expectatives.
Ara ja només endavant! Salut i gas!