LaDragonera.com és el primer domini que vaig registrar ara deu fer uns 20 anys. Ha passat per diferents fases, essent reciclat al llarg d'aquest temps per donar nom a diferents projectes de la meva fornada.
Ara presenta una instància Pixelfed on publico fotos pròpies, servit des d'una Raspberry Pi des de casa.
LaDragonera.com va nèixer com a "centre social" de la colla a Talamanca, on penjàvem fotos i events, en una aplicació web en ASP que vaig programar jo mateix i que em va servir com a portfolio per conseguir la meva primera feina de programador.
D'aquesta època vaig endur-me el gust per les fotos, per compartir, per programar, i els primers problemes de privacitat entre amics que no volien aparèixer a la lleugera a internet.
De fet amb la colla volíem un nom relacionat amb el poble, però en un moment on els TLDs eren només els .com
, .net
i .org
, algú a Amèrica se'ns havia avançat, suposo que relacionat amb la Cordillera de Talamanca a Costa Rica.
LaDragonera és un nom que ve d'un entorn més familiar, i que em lliga a mi i al meu cercle més íntim al poble.
Pixelfed és un programari en PHP que tinc instal.lat a casa sota Docker en una Raspberry Pi 4. L'aplicació funciona bé i prou fluïda, fins que els servidors federen o algun usuari popular m'impulsa una foto i la pobra instància es mor de feliç DDoS.
Per un costat, és una bona alternativa a Instagram. Puc penjar les meves fotos, interactuar amb el reste del fedivers, personalitzar la instància (no deixa de ser una aplicació PHP en Laravel contra un MariaDB) i el més important, les fotos es queden amb mi, no s'envien enlloc i no regalo contingut ni dades d'usuari a cap Gran Tech Social.
Per un altre costat, em serveix com a experiència pràctica de com portar un servidor que té pics de demanda majors que el que la màquina pot oferir. Qui em coneix sap que aquestes fricades són el meu Lego, la meva joguina, i disfruto passant-hi hores trastejant 😊
Com tot, els projectes també acaben i reneixen. Ara li donava un cop d'ull al Wayback Machine i veig que LaDragonera ha tingut una vida moguda. Permeteu-me que li faci un repàs 🧐
Va néixer al 2003 i va deixar d'existir a finals del 2005. Galeria de fotos, lletres de cançons, panell de missatges... Vaig gaudir molt del punt social que tenia. Durant un temps, va ser una forma de mantenir-nos conectats entre els amics que vivíem a cavall de Barcelona, Terrassa i Sabadell i ens trobàvem a Talamanca els caps de setmana i vacances. També em va servir com a banc de proves personal, provant tot això de l'internet i de la programació Web, del Javascript i l'ASP, i ara ve quelcom que li diuen CSS que ho simplifica tot.
En algun moment donat vaig saltar al PHP i vaig registrar-me un altre domini on hi vaig plantar un blog fet a mà. Els problemes de privacitat van portar a friccions amb alguns amics i vaig preferir tancar abans que les coses anéssin més lluny.
Així que a principis del 2006 va esdevenir una pàgina de redirecció on llistava altres projectes que mantenia, com el meu blog, una galeria personal de Fotos i el foro de la Honda VTR 250.
Una altra cosa que s'aprèn és que mantenir software privatiu és cansat, i estar al dia amb el ritme evolutiu d'internet et torna esclau.
A mitjans de 2006 vaig muntar-hi un Wordpress i vaig moure l'anterior blog a aquí. Vaig descobrir la relativa tranquil.litat de poder usar un software obert, però també vaig patir la boja estratègia de plugins i actualitzacions dels primers Wordpress.
El que m'agradava era que podia dedicar-me plenament a personalitzar la fisonomia i fabricar-me plugins, sense haver de cuidar-me constantment del motor de l'aplicació. Vaig afegir-hi un bon munt de personalitzacions, amb la idea de mantenir seccions com les lletres de cançons, flashos i fotos ràpides de la primera versió.
Cap a finals del 2009 li vaig canviar l'aparença però mantenint el Wordpress per sota, amb totes les seccions i un bon rentat de cara passant a un estil fosc i deixant-me seduir amb totes les modes online.
A mitjans del 2013 ja en vaig tenir prou. La vida personal em donava unes quàntes bofetades, sense poder invertir el temps en mantenir el sistema i vaig decidir moure'm a Tumblr, un sistema de blogs senzills on tot és mantingut per la pròpia plataforma.
No vaig mantenir el disseny, ni les seccions, ni el contingut. La idea era tenir un espai on poder volcar les palles mentals sense haver de respondre massa. Vaig intentar emular la classificació del contingut amb categories però no va funcionar massa bé.
Masses webs, masses llocs on escriure, massa diversificació, vaig perdre completament l'interès a generar contingut. No havia publicat quasi bé res al Tumblr, ningú em va comentar res al respecte, i vaig acabar abandonant-ho.
A principis del 2018 sembla que la redirecció al blog fallava i ni tansols ho vaig arreglar.
Va ser el temps de Twitter, Facebook i Instagram, qui necessita mantenir un joc de pàgines web ell mateix?
Des que al 2007 vaig registrar el domini arnaus.net, sempre l'he tingut buida, només usant el subdomini xavier.arnaus.net com a pàgina de perfil, sigui amb Wordpress o amb una pàgina megasimple de redirecció, amb enllaços a altres webs. A finals del 2020 ja tinc una pagineta simple (un HTML, un CSS i un grapat de imatges), amb un disseny simple però reconfortant.
Així que vaig sol.lucionar la redirecció des de ladragonera.com i, oblidant-me completament de l'antic blog, presento una pagineta encara més simple que redirigeix a xavier.arnaus.net i llestos.
La idea era seguir amb les xarxes socials i presentar només una pàgina de perfil. I ja que tinc altres dominis registrats, doncs apuntar tot a la pàgina de perfil i ja veurem més endavant.
Finals del 2022 és època de canvis a internet. Elon Musk compra Twitter i la lia, i molta gent (i jo també) caiem a Mastodon buscant una alternativa.
A mi m'enganxa just començant un altre cop a bloguejar, ja que vaig migrar xavier.arnaus.net a GravCMS i em trobava amb ganes de tornar a escriure.
Mica en mica m'endinso a descobrir Mastodon, Akkoma, i altres programaris que proposen l'alternativa a les Grans Tech Socials mantenint una funcionalitat similar. Al mateix temps, a nivell personal em toca una bona temporada d'estar a casa i em faig amic de provar coses amb les meves Raspberry Pi.
El tema de les fotos segueix sent un tema pendent que em punxa per dins. Abandonar les Grans Tech Socials fa que ja no mantingui l'Instagram i el trobo a faltar. Descobreixo Pixelfed, un programari que comunica amb ActivityPub i que podria ser un candidat seriòs. El provo hostatjat a pix.mastodont.cat i després d'alguns contratemps acabo decidint provar de servir-lo jo mateix des de casa.
I així neix l'última evolució de LaDragonera.com.
Doncs veurem com tira LaDragonera, la pobre Raspberry Pi ha caigut ja un parell de cops per falta de recursos. Li espera una bateria d'optimitzacions que també seran carn de més articles.
Sóc prou optimista, ja que no espero que la instància esdevingui popular, i que les accions que tinc en cua permetin que la Raspberry Pi sigui capaç de moure el Pixelfed mono-usuari pels propers mesos. I si en algun moment cal, ja ho migraré a DigitalOcean.